Qui ha de pagar els plats trecats?

La llei orgànica de protecció de dades (lopd)

És una llei que sempre em deixa una mica perplex, perquè com altres lleis sembla que giri la truita de les culpabilitats. Em dona la impressió que quan et roben la culpa és més teva per no haver tancat bé que del lladre.

Vull dir que la llei especifica molt clarament les obligacions i les responsabilitats de qui disposa de dades personals per protegir aquestes dades. No només això sinó que parla de sancions.

Però quan es parla de seguretat es enfront d'alguna cosa: de catàstrofes naturals.. bé potser sí, que amb això estarem d'acord que cal que les dades no es perdin o malmetin fàcilment. Però la llei exigeix que les des estiguin segures enfront d'un mal ús. I és aquí on jo discrepo.

La llei especifica molt bé que li passa a qui es deixa “malmetre o violar intimitat” de les dades, però diu molt poc de que li passa a qui les malmet o qui hi té accés de forma fraudulenta. Aquest és el veritable delinquent, el qui roba, no el qui es deixa la porta oberta. Es que si jo deixo la porta de casa meva oberta estic donant permís a tothom que vulgui a que entri i s'emporti el que vulgui? No.

Per tant la llei hauria de dir que deixar-se la porta oberta té unes responsabilitats, però que usar-la per obtenir o modificar una informació a la que saps que no hi tens dret, la mateixa llei, hauria d'indicar que és un delicte molt pitjor, amb penes i sancions molt superiors. Si un banquer li roben els diners que jo li deixo en dipòsit té una responsabilitat, clar, però menor que la del lladre